Català únic idioma oficial

Manifest per l'aplicació del criteri de territorialitat en la determinació de l'idioma oficial de la nova República de Catalunya

Permeteu-me expressar un seguit de reflexions sobre la conveniència o no de fer del castellà idioma cooficial en una
Catalunya independent.

Si el castellà fos oficial a Catalunya ... obriria la porta a què altres idiomes també ho fossin (àrab, amazic, mandarí,
idomes del Pakistan, etc.); ja que no hi ha cap diferència entre els catalans d'origen castellà o els d'altres orígens. Tan uns com els altres són fruit de fluxes migratoris provinents de territoris foranis a Catalunya.

L´única diferència seria el nombre (a l'haver estat Catalunya sota la dominació espanyola des de 1714, per posar una data emblemàtica).

Aleshores ... Quin és el nombre de ciutadans d'origen aliè que determina que a partir d'aquest nombre, l'idioma d'ells o el
dels seus pares ha d'esdevenir oficial a Catalunya? On es posa la ratlla? I qui la posa?

En els "països normals" l'idioma oficial és el del país. És dir, s'atén a criteris de territorialitat, i no pas
a criteris de sang, no pas a criteris quantitatius de fluxes migratoris rebuts.

Em podríeu dir quin estat del nostre entorn en què som inserits (Europa Occidental, primer món) no ha determinat l'idioma o idiomes oficials segons aquest concepte de territorialitat? Si s'hagués atès al concepte de sang, països com ara França, Alemanya, Gran Bretanya, tindrien un reguitzell d'idiomes oficials a banda del francès, alemany, anglès o gaèlic.
Per exemple, oi que a Alemanya el turc no és cooficial amb l'alemany malgrat que hi ha molts alemanys d'origen turc? Oi que a Anglaterra l'urdú, l'àrab, i tants i tants idiomes d'anglesos d'origen d'antigues colònies britàniques no
són oficials?

I que me'n dieu d'Andorra!, farcida d'andorrans nacionalitzats provinents de França, Espanya i Portugal. Però això
no significa que el francès, el castellà i el protuguès esdevinguin idiomes oficials conjuntament amb el català, és dir, l'idioma del territori.

I el fet que hagi països del tercer món on tenen com a idioma cooficial el de l'antiga metròpoli, aquest criteri no es pot
aplicar a Catalunya. No pas perquè Catalunya no se la pugui considerar com a colònia d'Espanya, sinó perquè aquests països necessitaven i necessiten un idioma franc per relacionar-se amb el món desenvolupat (a banda de tindre un idioma en comú unificador de tanta diversitat ètnica existent dins d'un mateix estat).
Per això van adoptar i conservar l'idioma de l'antiga potència colonitzadora, perquè ja el coneixien i els calia per obrir-se al món.

Però Catalunya ja forma part del primer món, del món desenvolupat, de l'Europa Occidental, per la qual cosa no li cal
adoptar el castellà com a llengua cooficial.

El fet d'haver vist a la manifestació de la diada de 2012 i a la Via Catalana de 2013 força gent expressant-se en castellà
reclamar la independència de Catalunya no té perquè induir a ningú a fer del castellà idioma cooficial en la Catalunya independent. També hi havien estrangers d'altres nacionalitats (subsaharians, per exemple). I si algú se'n
deixa d'induir, en el fons voldria dir que considera els catalans d'origen castellà com "els altres", és dir, bandejaria el concepte de "Catalunya, un sol poble" al fer una distinció dels catalans segons el seu origen.

Una Catalunya pròspera, amb o sense independència, sempre tindrà un fluxe migratori important, el què vol dir que
sempre tindrà comunitats culturals nouvingudes. Com tots els països del nostre entorn europeu occidental.

Tot aquest assumpte em recorda els inicis de TV3. En aquells temps havia força gent que no veia amb bons ulls que TV3 emetés pel·lícules o sèries de TV doblades al català. I tot perquè aquestes persones no hi estaven acostumades a sentir, per exemple, al JR en català. Els resultava més còmode continuar sentint castellà a la TV. Com els resultava més còmode continuar llegint en castellà que no pas en català.

Quan per exemple avui dia comparem TV3 (pel·licules en català) amb TVV o TVB (pel·lícules en castellà) ... A cas
considerem que el model de TVV o TVB és millor que el de TV3?

O bé, recordeu l'inici de la immersió lingüística en català a les escoles, on havia gent que es queixava perquè molts
nens no entenien els llibres de text perquè estaven en català.

En aquests dos exemples (el de la TV i el de la immersió lingüística) hom pot adonar-se de la següent conclusió: no podem
traslladar els nostres prejudicis o les nostres inseguretats o debilitats a les generacions futures.

Aquesta conclusió també és vàlida pel tema que ens ocupa. Fer del castellà cooficial a Catalunya seria transmetre als nostres fills i nets els nostres fantasmes.

És normal que després de 300 anys d'ocupació estrangera hagi cert grau de confusió sobre com hauria de ser una Catalunya independent, ja que no hi ha cap català viu que hagi viscut en un estat català sobirà. Quan es produeix aquest núvol d'inseguretat, de no saber cap on s'ha de tirar, a fi de retrobar el camí correcte, és bo preguntar-se sobre quins criteris segueixen els "països normals", quins criteris s'apliquen a ells mateixos. I aplicar-nos a nosaltres aquests mateixos criteris que s'apliquen ells.

Per altra banda, s'ha de considerar que per a què un idioma visqui, cal que la seva presència sigui necessària, cal que per a
desenvolupar les tasques quotidianes de la vida, calgui fer-les en aquest idioma. O es fan en aquest idioma o no és possible fer-les.

Les noves onades migratòries que hem rebut en els últims anys (pakistanesos, romanesos, sud-americans, etc.) ... Creieu que acabats d'arribar a Catalunya tenen alguna animadversió vers el català? Jo crec que no.

Llavors, si no la tenen ... Per què tots ells aprenen castellà i ben poquets el català?

Doncs perquè per viure a Catalunya el castellà és imprescindible, cosa que del català no és pot dir el mateix.

Si no volem pas que el català mori per inhanició (per dir-ho d'alguna manera) cal fer que sigui necessari per a viure,
el què vol dir que cal fer una legislació per crear les condicions que el facin necessari. Si conservéssim el castellà com a cooficial, li estariem treient al català la seva qualitat d'idioma necessari per a viure. I aquesta qualitat, la
necessitat, és la que realment determina que la gent nouvinguda d'un país, de qualsevol país, vulgui aprendre l'idioma de la terra que l'acull.

Qualsevol lingüísta expert en qualsevol idioma us dirà que una llengua és viva si ÉS NECESSÀRIA per viure. I si no, la seva
extinció és qüestió de temps. És el cas d'Irlanda (estat independent), Escòcia i Gal·les, on la cooficialitat de l'anglès ha condemnat a la llengua pròpia, el gaèlic, a la marginalitat i agonia. I el cas contraposat és el d'Israel, on al constituir-se amb estat, amb una població procedent de multitud de països i on només una minoria elitista sabia l'hebreu (és dir, partint d'una situació pitjor que la del català en el moment actual), va considerar com a oficial l'hebreu.

Un motiu més, i probablement, és EL MOTIU pel qual el castellà no pot ser idioma oficial, perquè cal fer del català la
llengua realment útil. I això no esdevindrà de la mà de Déu, per generació espontània, pel mer transcurs del temps, sinó perquè els catalans assumeixin la responsabilitat que els pertoca per a fer-ho possible, agafant el bou per les
banyes i assumir el cost que pugui representar.

Que això pot posar en perill el resultat del referèndum per la independència de Catalunya? No dic pas que no. Probablement
el mateix perill que en el seu moment va tindre la implantació del sistema d'immersió lingüística en català a les escoles, on els llibres de text eren en català sí o sí.

Però, si pensem en sentit positiu, si el resultat d'aquesta consulta fos favorable a la independència, encara que fos
per poc marge, havent anat la ciutadania a votar sabent que el nou estat català no tindria el castellà com a idioma oficial ... això donaria una força, una legitimitat, una embranzida als nous responsables de la república en aquest
tema que probablement seria definitiu per la supervivència i per la vivència del nostre idioma.

Que no és possible guanyar el referèndum si es diu que el castellà no serà oficial? Que els catalans d'origen castellà i
sud-americà no votaran a favor de la independència si el castellà no és cooficial? Potser sí, però ells hauran de triar entre el seu interés particular ("com que el meu idioma és el castellà vull que també sigui oficial") i l'interés general. S'estaria eternitzant el fet que la llengua comuna dels catalans (això és: la llengua franca de comunicació entre els catalans, fos
quin fos el seu origen), sigui el castellà enlloc del català. S'estaria perllongant en el temps la situació actual i sembrant la llavor per a què altres col·lectius en un futur proper exigeixin altres idiomes com a cooficials
també, per exemple l'àrab o l'urdú. Perquè en una Catalunya independent aquests col·lectius serien prou nombrosos com per a organitzar-se i reclamar-ho. I no se'ls podria dir pas que no perquè els seus arguments serien calcats als que a
hores d'ara esgrimeixen els qui pretenen oficialitzar el castellà. Estarien dividint la societat i el país per raó d'ètnia.

Una de les finalitats de constituir un nou estat català independent és la de construir una societat més justa i social;
sense castes privilegiades, sense Duquesses d'Alba per dir-ho pel broc gros; més republicana per dir-ho ras i curt.

Al fer el castellà cooficial s'estaria privilegiant un conjunt de catalans (els d'origen castellà i sud-americà)
enfront dels catalans d'altres orígens i en front dels catalans bé de cultura autòctona, bé d'orígens diversos però que han fet seva la cultura catalana.

I ells, els catalans d'origen castellà i sud-americà, arribat el moment del referèndum, hauran de triar en continuar
vivint en un estat espanyol cada cop més centralista, més corrupte i més intervingut, o bé viure en un estat modern i basat en els valors republicans (igualtat i meritocràcia). Valors republicans aquests d'igualtat i meritocràcia que s'han d'aplicar a tots els ordres de la vida. A l'ordre de la llengua també, si és que de debó volem un nou estat i una nova societat que valgui la pena de viure-hi.

Només em resta apuntar que el fet que el castellà no fos oficial, no vol pas dir que estigués prohibit. Per exemple, que
no sigui oficial no vol pas dir que no es pogués entrar un document escrit en castellà a la nova administració catalana. Jo personalment, entenc que sí que es podria malgrat no ser idioma oficial. De fet, en l'actualitat, jo mateix he
tramés documents en anglès i en francès (idiomes no oficials a Catalunya) tot i que la llei administrativa espanyola determina que un document no es pot tramitar si no està escrit en idioma oficial a Espanya (castellà o català en el
cas de Catalunya).

Com que són molts anys que hem viscut dins d'Espanya (tota la vida) tenim tendència a exercir els valors espanyols que ens
han anat inculcant i transmetent mitjançant la legislació espanyola, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació principalment, i extrapolar-los al que seria la nova Catalunya sobirana.

Que a Espanya, el fet que un idioma no sigui oficial volgui dir gairabé que estigui prohibit en l'àmbit de l'administració,
no vol pas dir que amb els nous valors d'una Catalunya independent hagi de ser de la mateixa manera.

També es poden establir disposicions transitòries, ja que venim d'on venim, és dir, d'una situació de sotmetiment
(amb tot el que això implica) i no pas d'una situació "normal".

Un altre exemple: una llei catalana estableix que el personal de l'administració s'ha d'adreçar al ciutadà d'entrada en
català. Us puc assegurar que això no es compleix. Ho sé perquè jo sóc funcionari de la Generalitat i ho veig cada dia i jo mateix em poso al primer lloc d'aquest incompliment (perquè el carrer és el carrer, per dir-ho d'alguna
manera).

A més, els ciutadants de Catalunya veligerants contra el català (que dins d'una Catalunya independent continuarien sent-hi) ... Com explotarien el fet que el castellà fos també oficial? Evidentment en contra del català.

Repeteixo, no oficial no vol pas dir prohibit.

Per tot això, el castellà no pot ser oficial a Catalunya. Només el català i l'occità a la Vall d'Aran. És dir, els idiomes
territorials de Catalunya. Cap més, com a qualsevol altre país normal del nostre entorn.